Història

 http:__eixcomerciallleida.com.mialias.net_static_img_others_58a54-foto-historiabo.jpg

 

CARRER ALCALDE COSTA

Durant l’Edat Mitjana, formava part dels camps de conreu de l’anomenada Corda de Gardeny, partida que envoltava el turó del mateix nom. 

Aquests terrenys pertanyien a l’Orde del Temple des de la conquesta cristiana de Lleida, l’any 1149, per part de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell.

Els horts, els sembrats i especialment la vinya, eren els principals conreus d’aquesta zona.

El setge de 1464 (Guerra Civil Catalana) va destruir cases i conreus. Lleida iniciarà el Renaixement refent-se'n mitjançant la construcció d’unes noves muralles i edificis que van utilitzar la pedrera de Gardeny.

Als inicis del segle XIX era conegut amb el nom de Camí de Gardeny o carrer de la Barca, probablement perquè aquesta era la via que conduïa a les famoses barques del Tòfol.

A partir de 1895, l’alcalde Francesc Costa, del partit conservador, va començar l’alineació actual del carrer que des de 1897 s’anomena d’aquesta forma.

 

CARRER BLONDEL

El seu espai, durant l’Edat Mitjana, era ocupat per uns arenys del riu Segre.  Tot i ser un espai arenós, durant el segle XII als arenys del Segre s’hi localitzaven molins, banys, forns, adoberies i obradors. Després d’algunes riuades dels segles XV i del XVI es planteja la construcció d’un mur o banqueta al marge dret del riu per protegir la ciutat del desbordament del riu Segre.

Inicialment, el mur que es va edificar va ser conegut com el de la Banqueta però a partir del segle XIX ja es coneix amb el nom d’Avinguda de Blondel, en honor del marquès de Blondel.

Durant el segle XX, l’Avinguda de Blondel ha acollit diverses empreses industrials o de serveis financers, comercials i culturals com la fàbrica de gel La Catalana, el Banc d’Espanya, el Montepío, la Cambra de la Propietat Urbana, les companyies elèctriques Riegos y Fuerzas del Ebro i del Cinca, el Liceu Escolar, el cine Vinyes, el casal de Joventut Republicana, el dispensari municipal i la Gota de Llet.

 

CARRER SANT ANTONI

Durant el segle XII, era la via principal del Barri nou de Sent Lorenç (zona d’extramurs on convivien cristians i musulmans).

En temps de Pere el Cerimoniós, el Barrinou es va incorporar al recinte urbà de la ciutat mitjançant la construcció d’unes noves muralles.

El portal de Sant Antoni esdevindrà l’indret de la ciutat de Lleida on els reis juraran els seus privilegis, ja que era a prop de la via que unia Castella amb Catalunya.

En el segle XVII en el carrer de Sant Antoni s’hi va establir l’orde mercedari que des de feia molt de temps residia a Lleida. Fins al segle XX, va estar poblat majoritàriament per famílies pageses, jornalers i menestrals.

En l’època contemporània, el carrer de Sant Antoni ha patit diverses remodelacions: El 1835 desapareix l’orde Mercedari. A partir, de 1858 s’hi va establir la societat recreativa El Liceo de la Amistad, que hi feia ball i teatre. El 1875, aquest local es va convertir en la Societat Literària i de Belles Arts.

 

CARRER MAJOR

Ha estat sempre una de les vies més antigues i destacades. En temps dels romans havia format part de la Via Augusta; en els períodes musulmà i cristià continuà sent una de les vies més importants.

A l’època moderna continua sent la principal via de trànsit de carruatges entre l’interior de la Península i la resta de Catalunya. Per aquest motiu, hi haurà molts i diversos establiments d’articles de pell, de sabaters, llibreries, hostals o fondes... Als inicis del segle XIX, s'hi estableixen els primers cafès, com l’hostal del Tres Reis, local que va atreure molta gent i va ser centre de tertúlia de polítics, funcionaris, propietaris, ramaders…

Malgrat les conteses bèl·liques que ha patit Lleida, el carrer Major ha estat durant els segles XIX i XX el centre principal dels serveis comercials, mèdics, farmacèutics, d’esbarjo i administratius de la capital.

 

PLAÇA SANT JOAN

L’actual plaça de Sant Joan ha estat un dels espais més emblemàtics i concorreguts de la història de Lleida, com ho demostren els documents i restes arqueològiques trobades en aquest espai associat ja amb l’antic fòrum romà.

L’origen del seu nom s’ha relacionat amb la llegenda de Salomé, segons la qual, aquest personatge trobaria “la mort ballant sobre la superfície gelada del Segre, i que en fondre’s, la massa de gel flotant li va tallar el cap”.

La plaça de Sant Joan era un espai molt petit, ple de parades, porxada com els carrers que l’envoltaven.  A partir del segle XV, la Paeria modernitza i eixampla l’espai de la plaça mitjançant l’enderroc de porxos, cases i parades.

Actualment, està catalogada com a monument del municipi de Lleida i inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i s’ha convertit en l’autèntica plaça major de Lleida, amb diferents espais en què la gent interactua i pot assistir a actes de festa major i altres manifestacions culturals.

 

PORTAFERRISSA

Actualment, la zona comercial de Portaferrissa inclou el carrer de Sant Joan, la Plaça de la Sal i el carrer Clot de les Monges fins al carrer Turull i la Baixada de la Trinitat. Curiosament, aquest mateix espai, amb noms diferents, ja existia en l’Edat Mitjana.

L’actual nom de plaça de la Sal apareixeré cap a finals del segle XVI, quan en aquest espai s’hi  instal·là l’estanc de la Sal, on s’elaborava aquest producte, procedent de les salines de Cardona. En nom de Felip II, la factoria era administrada per Pedro de Villagordo, que va viure en una casa al costat de la Reial Fàbrica de la Sal i que va patrocinar el primer teatre de comèdies de Lleida.

Durant el segle XVII, els veïns de la plaça de la Sal ja no treballaven la pell com els seus avantpassats, sinó que feien de sastres, de pagesos o d’hostalers. 

A partir de 1836, el govern declara lliure la venda de la sal, per la qual cosa l’estanc de la Sal desapareixerà de la plaça, que a finals del segle XIX veurà com desapareixeran els antics porxos medievals i com es modificarà el seu traçat.

 

CARRER DEL CARME

Durant tota l’Edat Mitjana, el carrer del Carme es va conèixer més pel nom de carrer de l’ Aluderia, perquè hi vivien i treballaven els adobers que treballaven les pells més fines, destinades a fer guants i cobertes de codis i llibres de text.

La  seva població se dedicava al treball de la pell de guants i de sabates. Durant la Guerra del Francès, va morir molta gent i es va fer malbé molts edificis, com l’antiga església de Santa Maria Magdalena, els serveis parroquials de la qual seran traslladats al temple de Nostra Senyora del Carme, aprofitant l’exclaustració dels carmelitans.

Arran de l’enderroc de les muralles i del portal del Carme l’any 1861, l’actual carrer del Carme va perllongar la seva calçada fins l’estació del tren. 

Durant la revolució de 1936, l’església del Carme també fou destruïda i, per aquest motiu, es construí una de nova entre 1945 i 1950 , l’actual parròquia, que continua donant nom a aquest carrer.

 

CARRER MAGDALENA

Durant l’Edat Mitjana, començava a la placeta que actualment pertany al carrer del Carme. Inicialment, aquesta placeta s’anomenava Carnisseria de Magdalena perquè havia aquest establiment que contenia diversos llocs de venda de carn.

A més de les parades de carn, també hi havia albergs i cases on vivien pagesos, aluders i guanters.

Des de l’Edat Mitjana fins el segle XVIII, era el centre industrial dels teixits de Lleida, mentre que el carrer Major n’era el mercantil.

El carrer de Magdalena canviarà la seva fesomia a partir de la Guerra del Francès, que és quan es basteix el portal de Magdalena que existirà fins als inicis del segle XX.

 

 

Imatges i text: Institut Maria Rúbies